KOBUDO
L’art del Kobudo, o Kobujutsu, designa el maneig d’armes, però es distingeix de les arts marcials més clàssiques, en que no utilitza cap arma convencional, com l’espasa, la llança o l’arc. En els orígens d’aquesta pràctica trobem els vilatans d’Okinawa, que en una època de dominació feudal tenien prohibit el maneig de l’armament convencional i que, arribat el moment de defensar-se contra oponents armats, tenien com a opcions fer servir les mans nues, o adaptar qualsevol instrument d’ús quotidià o eina agrícola i fer-la servir com a arma per a la seva pròpia defensa.
A principis del segle XX, Moden Yabiku, mestre de karate de l’escola Shorin-Ryu, va prendre la iniciativa de recopilar i ajuntar totes les tècniques i coneixements dels utensilis d’Okinawa, recorrent un poble darrere l’altre. Per preservar aquest art va constituir a Naha a finals dels anys 20 l’organització Ryukyu Kobujutsu Kenkyu Kai (Societat d’estudis del Kobujutsu de les Ryukyu). És en aquest moment quan el terme Kobujutsu va ser adoptat per designar l’art d’armes d’Okinawa. A la mateixa època, un altre mestre de Karate, Shinko Matayoshi, es va interessar per l’art del Kobujutsu. Cercador de minerals, va tenir l’ocasió de visitar les ciutats xineses de Xangai, Annan, Sakkalin i la regió de Manchuria, estudiant-hi les arts marcials xineses. És per això que va desenvolupar a partir del mateix estudi del Kobujutsu d’Okinawa, tècniques diferents a les de Yabiku. A més, contràriament a Yabiku, no va ensenyar el seu art al públic, sinó que ho va transmetre només al seu fill Shimpo.
Gràcies als esforços de Yabiku i als del seu primer deixeble, Shinken Taira el Kobujutsu va arribar a ser conegut pel públic en general.Després de la mort del seu mestre de Kobujutsu, Taira va remodelar l’organització de Yabiku el 1940. Va canviar entre altres coses el seu nom per rebatejar-la “Ryukyu Kobudo Hozon Shinko Kai” (organització per a la preservació i la promoció del Kobudo de les Ryu Kyu). Shinken Taira va ser probablement, el primer a fer servir el terme “Kobudo”.
D’altra banda, el fill de Shinko Matayoshi, Shimpo Matayoshi, va començar a ensenyar el seu art després de la mort del seu pare el 1947 a la ciutat de Kawashaki. El 1960 va tornar a Okinawa i deu anys més tard va fundar la Federació de Kobudo de les Ryukyu o “Ryukyu Kobudo Renmei”.
Actualment hi ha moltes organitzacions de Kobudo a Okinawa, encara que la major part són branques de les dues escoles principals.
A la mort de Shinken Taira el 1970, el seu millor alumne, Eisuke Akamine, va ser elegit president de l’organització “Ryukyu Kobudo Hozon Shinko Kai”.
Font: Federación Española de Kobudo (FEDK)
El Kobudo del Mestre Matayoshi.
Tot i que comparteix bases comunes amb el karate, representa un art marcial de ple dret l’estudi del qual comença amb el maneig d’armes bàsiques que són:
- El bo (pal)
- El sai (trident)
- El tunkuwa (mànec)
- El nunchaku (peça de dues branques)
El Dojo Shubukan de Terrassa, és un dels 6 dojos de l’estat espanyol que practiquen el kobudo reconegut per la prefactura d’Okinawa, i un dels 328 dojos d’arreu del món.
