Característiques i mètodes d’entrenament
Aquest sistema fa èmfasi en la velocitat, la mobilitat i la creació de potència generada per: el moviment d’anteversió/rotació parcial de la pelvis, la contracció temporal dels músculs del tors i la rotació del maluc. Així mateix, s’entrenen els desplaçaments naturals, els bloquejos, la penetració dels cops i l’eliminació de qualsevol moviment que no tingui un objectiu específic.
Les tècniques utilitzen diferents parts del cos per colpejar, com les mans (cant, palmell, dits, artells…), els peus (taló, cantó extern, planta, base o punta dels dits…), els colzes, els genolls o el cap. Busca concentrar la potència del cop en un instant donat, com faria el tall o estocada d’un sabre o katana ; buscant l’ Ikken hissatsu o cop definitiu. Aquesta característica fa a aquest sistema diferent dels estils de kung fu / wu shu xinès i del kempo japonès, hawaià o americà, que utilitzen en general un copejament múltiple i continu.
Així mateix es realitza el Hojo Undo o exercicis suplementaris per l’enfortiment i desensibilització amb diversos implements, com el makiwara o pals de copejament (on el seu torn posseeix diverses formes), les geta o sabates de ferro, a més de molts altres. Igualment es realitza el “kote kitae” o exercicis suplementaris en parelles amb la mateixa finalitat.
Makiwara
Kote Kitae
Font: Karate Journal (WFK.AKF&OKINAWAKARATE)
Tots aquest exercicis d’enfortiment, també inclouen la fonamentació i perfeccionament de la “tanren” kata, o forma de “forja”, que en el cas de l’estil Shorin ryu, és el kata Nahanchi.
Naihanchi Shodan
Totes les variants i estils descendents del Shorin Ryu inclouen diverses formes o kata fonamentals, així com d’altres segons l’escola. Les formes base del Shorin Ryu o kates són les naihanchi, la forma passai , jion , kushanku, seisan.
Des de mitjans del segle XX, diversos corrents del karate okinawense actual van adoptar l’ensenyament de dues kates “bàsiques” en comú que es practiquen a cada entrenament: Fukyugata ichi i Fukyugata ni. “Fukyu” significa: cosa que s’ha de difondre o compartir. “Gata” és simplement una pronunciació alternativa de “kata” o forma (la lletra “k” canvia a “g” quan el caràcter està precedit per una altra paraula o terme). És per això que Fukyugata es pot interpretar com una cosa bàsica, com a kata promocional. El primer va ser desenvolupat pel gran mestre Nagamine Shoshin (1907-1997), Hanshi, 10th dan, fundador de l’estil Matsubayashi-Ryu de Shorin-Ryu i el segon pel gran mestre Chojun Miyagi (Naha, Okinawa).
Exemple de desenvolupament de classes
Els mètodes i objectius de l’entrenament poden variar segons l’orientació del dojo, sigui la defensa personal o el combat esportiu. Una sessió de preparació tècnica-tàctica bàsica consta generalment de:
-El ritual de salutació al mestre fundador, a l’instructor i cap als companys.
-Seguit de 25-30 minuts d’escalfament, fent èmfasi profund en la rotació articular, l’elevació de la temperatura corporal, i exercicis intensius d’estiraments passius i actius.
-La classe consta generalment de moviments bàsics o kihon, formes o kata i pràctica de combat o kumite; per finalitzar amb l’entrenament de la condició física mitjançant l’entrenament d’exercicis d’autocàrrega (cal·listènia i gimnàstica militar), i la força resistència del tronc, les cames, els braços i les mans, i diversos exercicis per a la flexibilitat.
-En altres sessions, s’entrena la rapidesa, la resistència de base o la força explosiva de braços i cames, o es desenvolupa l’anàlisi i l’aplicació dels gestos inclosos en les formes o “kata”, o es dóna lloc a la desensibilització de les superfícies d’impacte com els peus, mans, avantbraços, dits, tèbies i altres segments corporals, a utilitzar en el combat mitjançant feines en parelles o amb implements.
-A diversos Dojos també hi ha sessions on s’entrena el maneig d’armes tradicionals derivades de les tradicions Xineses i d’Okinawa relacionades amb l’art marcial del avantbraços, dits, tèbies i altres segments corporals, a utilitzar en el combat mitjançant feines en parelles o amb implements.
Diferències entre Shorin Ryu i altres estils de karate
El karate clàssic, estil Shorin Ryu en les diferents variants i escoles , és difereix d’altres estils de karate tradicionals en incloure:
- Un èmfasi més gran en moviments naturals del cos, a través de l’entrenament de les diferents tècniques i tàctiques de defensa personal, basades en: el combat a mitjana i curta distància, l’ús de: cops a punts vitals, cops de mà oberta, les puntades de peu a poca alçada amb els dits i costats del peu, les trepitjades, les luxacions articulars, les projeccions i el desarmat. A més de promoure de forma sistemàtica: l’entrenament de la desensibilització corporal i enduriment (Hojo Undo) per parelles i amb diversos utensilis únics; una major comprensió dels diferents gestos d’atac i defensa presents en les formes o “kata”, incloent cops de puny i mà oberta variats, luxacions, llançaments, estrangulacions, ús de punts de pressió; i pràctica de trencaments.
- És l’estil base sobre el qual es van desenvolupar els estils més populars del Karate -Do a les illes grans del Japó. Sent la base de la qual es van desenvolupar estils com el Shito ryu tant les línies Kan amb Kai, i el Shoto tant en les seves línies shotokan i shotokai, a més del Wado ryu per esmentar els més populars. Les diferències entre Shorin Ryu i Shotokan es basen en la naturalitat dels moviments de Shorin Ryu i l’entrenament per l’enfortiment del cos.
Font: Yusuke in Okinawa
- L’entrenament paral·lel en l’art de les armes tradicionals o kobudo , que comprèn les armes tradicionals d’Okinawa i la Xina, com: el bastó llarg o bo , la daga trident o sai , les falçs o kama , les brides per als cavalls o bastons dobles coneguts com nunchakus , les palanques del molí per a arròs o tonfa (conegudes pels cossos policials com macanas), els artells d’acer o tekko , entre moltes altres.
Font: Wikipèdia
El dojo Shubukan de Terrassa, és un dels 7 dojos en tot l’estat espanyol i un dels 488 d’arreu del món (fora del Japó), reconeguts oficialment per la Prefactura d’Okinawa i un comité d’experts que han investigat el Shui/Tumai-di, karate tradicional de les illes d’Okinawa.
